SUPÒSITS TEÒRICS DEL PROJECTE

Tal com plantegen Booth, Ainscow I Black-Hawkings, Vaugham i Shaw (2000) hi ha tres aspectes sobre els quals hem de reflexionar quan parlem d'inclusió en l'àmbit educatiu:

1. Es tracta d'un procés complex, doncs implica a diferents agents i singular perquè varia a cada centre escolar.
2. Suposa una reconceptualització del concepte de necessitats educatives especials, sobretot pel que fa a les barreres en l'aprenentatge i la participació, a més de posar l'èmfasi en l'ajuda o el suport.

3. Es promou, dins del propi centre escolar, la reflexió sobre la pràctica i el treball col·laboratiu i, fora del centre, l'establiment de xarxes orientades al fet que els centres es puguin ajudar uns a uns altres.

Així, podem dir que la inclusió constitueix un model educatiu que reemplaça i supera al model d'integració (Staimback, Stainback i Jackson, 1999). En aquest sentit, la diversitat constitueix un valor educatiu i social afegit que cohesiona al grup i ofereix millors possibilitats d'aprenentatge.

Per tant, coincidim amb Ríos (2005) en la percepció de l'escola inclusiva com un procés de canvi que abasta tant les pràctiques educatives com l'organització dels centres i la cultura col·laborativa del professorat. Sota aquest enfocament, una escola inclusiva es caracteritzaria, principalment, pel seu compromís per desenvolupar la capacitat d'acomodar una àmplia gamma de diferències individuals entre el seu alumnat. En aquest procés col·laboratiu, relacionat amb la pràctica d'aula, és on se situa el nostre projecte.

L'adopció d'estratègies inclusives en EF  comporta l'aplicació d'una metodologia que es troba lligada a models o paradigmes interpretatius i crítics, que tindran com a finalitat ajudar al mestre a reflexionar de forma col·laborativa sobre la seva pràctica, analitzant els mitjans o estratègies d'adaptació i intervenció en la pràctica i la seva finalitat o transformació de la realitat de l'aula, afavorint processos inclusius que donin resposta a la diversitat. No obstant això, sol passar que al mestre d' EF  li faltin les claus, les eines,  per conduir el seu ensenyament a partir d'orientacions inclusives amb les quals prendre decisions sobre la seva pròpia pràctica.

Estem d'acord amb Rodrigues (2009) quan advoca per un canvi en els valors i pràctiques tradicionals excloents a favor d'una EF que inclogui a tot l'alumnat en la seva diversitat. Es planteja doncs, la necessitat d'un canvi en la cultura de l'escola per crear un veritable clima inclusiu.  Aquest canvi ha d'acabar tant amb l'exclusió real segregadora com amb l'exclusió funcional, que és més subtil però igual de negativa i en la qual l'alumnat amb discapacitat no participa activament en les tasques proposades amb la resta del grup, sinó que assumeix rols passius secundaris com, mirar, ser àrbitre, ordenar la cambra de material, ajudar al professor a col·locar el material… Per a molts educadors, el canvi és desalentador i difícil. Així, recerques com la de Zucchi (2004) i Vickerman i Coates (2009) constaten que tant la història com la formació inicial i el coneixement compartit condicionen l'actitud del docent en incloure a l'alumnat amb discapacitat a les classes de EF. Paral·lelament, ens trobem amb recerques, els resultats de les quals manifesten que el docent de EF no es troba, en general, preparat per atendre a l'alumnat amb discapacitat que ha de participar activament a les seves classes, manifestant l'existència de dificultats de formació en l'àmbit de la discapacitat i demandant recursos didàctics per millorar la seva intervenció (Díaz del Cueto, 2009; Durán i Sanz, 2007; Ríos, 2007).
 

La inclusió de l'alumnat amb discapacitat a les classes de EF adquireix especial rellevància ja que, entre altres coses, afavoreix la millora de la seva autoestima i les relacions amb la resta de companys del grup-classe, a més d'incidir en la millora de les seves competències personals (físicomotrices i cognitiu-emocionals-socials). Per facilitar aquest procés inclusiu, Vickerman, Hayes i Whetherly (2003) proposen una sèrie de “factors crítics” que han de ser tinguts en compte pel professorat: una ment oberta, una actitud positiva i disponibilitat per revisar i criticar les estratègies d'ensenyament-aprenentatge predominants.