REFLEXIONS FINALS

Ja han passat dos mesos des que vàrem iniciar aquest projecte i sembla mentida com ha passat d'aviat aquest temps.
Els inicis amb la PAC 1 van ser una mica complicats, però a la fi he pogut dur a terme aquesta segona part de les pràctiques de Psicopedagogia. He gaudit molt d'aquesta petita etapa ja que m'ha mostrat moltes de les realitats que envolten el treball d'un psicopedagog, i que a través de l'estudi de la carrera no en som realment conscients.
Durant el pràcticum 1, parlant amb el mestre d'Educació Física del centre de pràctiques, em va manifestar les dificultats que tenia en ocasions amb certs alumnes amb necessitats, així com la seva preocupació pel tema de la inclusió en les seves sessions. Aquest fet li vaig comentar a la meva tutora, qui em va animar a fer una tasca d'orientació al mestre d'Educació Física, ja que per motius de volum de feina i priorització de casos, aquesta àrea quedava relegada en favor de les instrumentals.

Així, d'aquesta manera, vaig encetar el procés de pràctiques revisant els casos d'infants que em trobaria a les classes d'Educació Física, i cercant el material necessari de cara a poder realitzar un assessorament al mestre el més eficaç possible, tenint en compte les meves limitacions d'experiència i bagatge psicopedagògic. 

Des d'aquí, vull agrair profundament la gran ajuda que em proporcionà la meva tutora de pràctiques amb els seus consells i els seus ànims. Tampoc vull oblidar referir-me al mestre d'Educació Física amb qui ha existit una relació molt fluida, d'intercanvi d'idees i impressions, i que realment ha fet que aquest procés fos més fàcil del que tenia previst. I és que aquest era un dels principals temors que tenia, ja què el fet d'assessorar a un expert en un àmbit educatiu tan concret com és l'Educació Física em causava cert neguit. 

Assessorar, tal com ho entenc, és un treball de relacions humanes on el guiatge, la comprensió i l'empatia han de servir de fil connector per a aconseguir arribar a solucionar la dificultat presentada. I de vegades, aquesta dificultat, vista per uns ulls externs pot rebre una resposta positiva que des de dins és més difícil de veure. Les vivències experimentades  m'han fet apreciar tot això, però sobretot el fet d'escoltar, de mirar als ulls en una conversa o entendre les dificultats que un es pot trobar en la tasca educativa, m'han fet veure que de vegades poden resultar més profitoses que el donar una recepta per tractar la problemàtica. Parlar, comentar, debatre idees han esdevingut per mi el descobriment real de com ha de ser un assessorament profitós.

REFLEXIONS FASE 4

Després de passar el petit qüestionari a l'alumnat de quart i sisè, s'han pogut apreciar les següents consideracions:
- La gran majoria considera l'Educació Física molt important.
- L'opció que més agrada són els jocs i els esports.
- L'Educació Física agrada molt a la major part de l'alumnat.
- Molta part de l'alumnat creu que les sessions han estat molt participatives.
- En general ha destacat l'opinió de respectar els demés, l'entorn i el material.
- La majoria creu que la seva actitud amb els companys ha estat: bona, seguida de: agradable.
En definitiva, i tot i el poc rigor científic d'aquest qüestionari, podem valorar que l'actitud de l'alumnat és molt favorable respecte l'assignatura, sobretot tenint en compte que les respostes dels nins amb NESE també han seguit la mateixa línia de la majoria.

En referència a la reunió mantinguda entre tutor, mestre i practicant, la valoració final que s'ha fet de l'assessorament també ha estat molt positiva. El mestre ens ha comentat que només pel fet d'anar discutint i reflexionant amb algú altre l'ha ajudat molt, tant a cohesionar més la classe i les activitats, com a poder arribar millor a tothom, i que seria molt profitós mantenir un assessorament respecte les properes unitats didàctiques. Aquest assessorament ha convingut la tutora, que a nivell de sessió serà complicat de realitzar en aquest curs, ja que els horaris estan molt atapeïts però sembla que de cara a l'any que vé es pretén reforçar una mica aquesta qüestió.

Personalment, em sento satisfet de la feina feta, tant a nivell de relacions amb l'alumnat i els docents del centre (en especial el mestre d'EF), com a nivell de desenvolupament del treball, ja que ha estat molt gratificant realitzar aquesta tasca d'assessorament.
 
A mode de conclusió, i més a nivell general, cal dir que per possibilitar un marc inclusiu a l'aula d'Educació Física, és molt important reclamar l'assessorament d'especialistes (del propi centre, com el mestre d'Educació Especial, o externs, com els Equips d'Assessorament Psicopedagògic), així com la formació continuada necessària que permeti al mestre d'EF donar en tot moment la resposta educativa adequada a les Necessitats Educatives Especials que puguin presentar-se, educant en la diversitat.

Respecte als possibles suports dins la classe que es puguin donar, hem d'evitar la dependència de l'alumne amb l'adult de referència sempre que sigui possible. Cal buscar estratègies que formin als companys del grup-classe perquè siguin aquests els que facilitin el suport o la col·laboració, de forma rotatòria cap al seu company, sense caure en paternalismes sobreprotectors ni individualitzant aquest rol (evitant la figura del “llàtzer”). Així mateix, ha d'aconseguir-se que el propi alumne amb discapacitat sol·liciti el suport o la col·laboració quan ho necessiti, acceptant les seves pròpies limitacions, col·laborant així en la seva autonomia personal. Amb això es generen interdependències positives en el grup, fomentant que tots i totes acceptin les adaptacions de les tasques amb naturalitat, com un recurs que possibilita que tothom jugui, es diverteixi, es relacioni i aprengui en un entorn inclusiu.

REFLEXIÓ AMB LA TUTORA: EL SOPAR DELS AMICS

Durant les pràctiques, parlant amb la meva tutora sorgí el tema de l'esport adaptat i de què si era millor adaptar les tasques que tenim programades per a l'alumnat en general, o per contra, crear noves activitats per a tots que permetin la participació de tot l'alumnat ja que aquestes activitats, per sí mateixes ja estan adaptades.D'aquesta conversació voldria exposar un exemple molt gràfic que m'ha donat a pensar molt sobre el tema de la inclusió.

La situació es presenta de la següent manera:
Un mateix es troba preparant un sopar d'amics on el plat principal serà pollastre farcit de pinyons. A mitja tarda telefona un altre amic comú que ha tornat de viatge i s'afegeix al sopar. Fins aquí tot bé, però la dificultat radica en què aquest últim company té alergia als fruits secs, i no ens havíem recordat d'aquest fet. D'aquesta mesura poden sorgir tres opcions: 

1 -  Telefonar a aquest amic i dir-li que no pot assistir al sopar perquè té fruits secs, i que tanmateix aquest no li cauria bé i que com què ens preocupem molt per ell val més quedar un altre dia tots dos sols.

2 - Realitzar el sopar igualment i preparar per a aquest amic un sopar alternatiu d'ensalada mentre els altres ens mengem el pollastre.

3- Congelar el pollastre per a una altra ocasió i preparar un peix al forn amb patates, el qual podrà ser menjat per tots sense cap problema.

Sense cap dubte, la darrera opció és la més inclusiva, però la gran majoria de vegades, en el treball amb nins amb necessitats educatives, ens trobem amb les altres opcions, les quals possiblement treballin molt bé els continguts o altres aspectes, però que deixen molt de banda l'aspecte emocional d'aquests infants.

GUIA DE SUPORT A EDUCACIÓ FÍSICA

El dossier que s'ha elaborat a partir de les experiències del Pràcticum, i que podria servir de cara a facilitar als mestres una millor integració del mestre de suport en l'assignatura d'Educació Física, és el següent:

QUÈ CAL SABER PER REALITZAR UN  SUPORT EDUCATIU A EDUCACIÓ FÍSICA  Per realitzar un procés d'inclusió dels nens amb Necessitats Educatives Especials en el procés d'ensenyament-aprenentatge, s'han de dur a terme estratègies que procurin que aquest sigui el més normalitzat possible. Per a això és fonamental identificar les necessitats de cada nen i conèixer: - Les condicions de l'entorn: família, escola... - Les experiències prèvies. - Les qualitats físiques bàsiques: força, velocitat... - Les característiques sòciomotrius: A partir de les relacions que estableixi amb els seus companys es desenvoluparan les bases de la conducta social del nen i de la seva personalitat. L'anàlisi realitzada haurà de diferenciar: Anàlisi qualitativa (amb qui es relaciona) i quantitatiu(registre del nombre de relacions establertes) - Les conductes disruptives: Les conductes motrius que dificulten el desenvolupament habitual de la sessió d'educació física. - L'estil d'aprenentatge de l'alumne: el context idoni afavoridor de l'aprenentatge. Probablement, cada alumne tindrà unes característiques particulars que faran que aconsegueixi el seu millor rendiment en unes determinades condicions d'ensenyament. Els suports han de proporcionar-se de manera que no cridin l'atenció, és a dir, dins de la dinàmica del joc. Entre ells podem assenyalar: - Suport físic: consisteix en la màxima proporció d'ajuda que necessita una persona per completar una tasca. Això pot implicar prendre al nen/a de la mà i acompanyar-li físicament en la realització de la tasca. - Suport gestual: Són indicacions. - Recolzament verbal: Es fonamenta en instruccions senzilles donades de paraula. Poden utilitzar-se en combinació amb els gestuals i físics. - Modelatge: Consisteix a fer una demostració prèvia de l'activitat, de manera que el nen pugui imitar a l'adult o a un company/a. - Modelat: Procediment que s'aplica per ensenyar habilitats noves. És necessari definir la tasca a realitzar i subdividir-la en petits passos successius. És molt important desenvolupar jocs cooperatius. Aquests permeten evitar situacions de rebot i exclusió, disminuir les probabilitats d'experiències motrius negatives, afavorir el desenvolupament motriu i fomentar un clima positiu i tolerant. A més, de les estratègies assenyalades, caldria afegir també: - Adequar el llenguatge al nivell de comprensió dels alumnes. - Utilitzar diferents canals per transmetre la informació (oral, escrit, visual i gestual). - Situació a l'alumne prop del mestre en realitzar les activitats. - Escollir el moment en el qual s'informa de l'activitat. - Treball individual o grupal: de vegades és preferible realitzar activitats on es pugui desenvolupar un autoaprenentatge i en uns altres realitzar grups d'ensenyament. - Ús de reforçadors i motivacions. Podem utilitzar reforçadors positius davant l'aparició d'una conducta que volem fomentar. - Utilitzar diferents agrupaments: parelles, petit grup... L'ús de diferents agrupaments i l'equilibri entre la dinàmica de treball individual i col·lectiu afavoreix l'aparició de processos de cooperació i, al temps de reforç personalitzat. - Assignació de rols concrets. - Ús de rutines. - Contractes. Poden ser individuals o col·lectius.

FASE 4

Iniciem l'última fase del projecte de pràctiques, una fase definida pels següents objectius:

- Conèixer la valoració del mestre d’EF respecte l’assessorament rebut. 
- Conèixer l’opinió i el grau de satisfacció de l’alumnat sobre les activitats realitzades.
- Valorar el grau d’assoliment dels objectius que ens havíem proposat inicialment.
- Valorar la continuïtat d’aquest tipus de suport educatiu i/o revisar possibles accions correctives.

Per tal de constatar els objectius esmentats durem a terme aquestes activitats:

- Establir una reunió amb la tutora i el mestre d’EF per valorar i reflexionar sobre la feina realitzada, així com fer propostes de millora i valorar la seva continuïtat.
- En segon lloc, passar un breu qüestionari a l'alumnat de Quart i Sisè per extreure'n un tast del que han experimentat a les sessions d'EF. El qüestionari és el següent:

EDAT:
CURS:
1.Com consideres l’Educació Física?		Molt important.
		Important.
		Poc important
		Gens important.
2.Què és el que més t’agrada de l’Educació Física? (Resposta múltiple).		Exercicis de Condició Física i Salut.
		Jocs i esports.
		Expressió Corporal
		Activitats en el Medi Natural.
3. T’agrada la classe d’EF?		M’agrada molt.
		M’agrada regular.
		No m’agrada gens.
4. Respecte les classes d’EF que has rebut (resposta múltiple):		M’han resulten fàcils.
		Han estat motivadores.
		Les considero útils.
		Han estat suficients
		Han estat participatives.
		M'han fet sentir bé.
5. Les activitats que he realitzat a EF poden ajudar-me a... (resposta múltiple):		Relacionar-me amb els demés.
		Millorar la meva condició física.
		Ajudar-me a ser més intel·ligent.
		A respectar els demés, el material i l’entorn.
6. Durant aquestes darreres sessions, quina actitud has tingut amb els teus companys?		Bona.
		Agradable.
		Justa.
		Comprensiva.
		Democràtica.
		Alegre.

- Elaborar una petita guia amb les indicacions més necessàries per a què qualsevol docent del centre pugui abordar un suports educatiu a l'àrea d'Educació Física. 
- Elaborar unes conclusions finals i la memòria.

DARRERA SESSIÓ 6È (10 de desembre)

Preparació prèvia: Degut a les inclemències meteoròlogiques i a la impossibilitat de dur a terme la sessió programada s'ha optat per realitzar la sessió treballada amb Quart de Primària. Abans de començar hem comentat que serà molt important per a en L.F. anar contant tot el que va passant en cada activitat, ja que algunes poden ser molt visuals, encara que a priori pot seguir activament tota la sessió. He recomanat també canviar les pilotes utilitzades a quart per unes altres que porten picarols.
Objectius: Analitzar i valorar el desenvolupament de la sessió amb jocs cooperatius.
Reflexió de la sessió:Puc considerar que la sessió ha estat un èxit. Les mesures que s'havien acordat prèviament han funcionat molt bé. El mestre en tot moment anava contant el desenvolupament de les activitats per tal que en L.F. vivenciés al màxim tot el que passava. Es demostra també que els jocs cooperatius tenen molt bona acollida ja que ajuden a promoure actituds de sensibilització, cooperació, comunicació i solidaritat.

SESSIÓ REALITZADA:

Objectiu de la sessió: “Adaptar els moviment del cos al ritme dels companys".

Material: Paracaigudes, 5 pilotes amb cascavells.

ACTIVACIÓ: Explicam als alumnes com és el paracaigudes i com s’utilitza. Cal tenir en compte que és un material molt costós i que s’ha de tenir molta cura d’ell. -“Alçar i baixar”: Agafam el paracaigudes correctament i ens acotam a la gatzoneta i fent una progressió, primer estirant les cames i després els braços. Després baixam estirant cap avall i enrera. S’ha de practicar vàries vegades fins que surti correctament. Quant surt el podem baixar del tot i posar el genoll sobre el paracaigudes per formar un bolet o un iglú!

ACTIVITATS: -“Un-dos-tres canvi del lloc”: Ens numeram successivament de l’u fins al 3. Cada vegada que és puja el paracaigudes es diu un número i aquests s’han de canviar de lloc. -“Noms ...i al centre!”: Es tracat de dir un nom de la classe i aquest ha d’anar al centre, seure ...i sortir! Una vegada fora diu el nom del següent company que ha d’entrar... i així fins que tots hagin entrat. -“L’estruç”: Es tracta de fer pujar el paracaigudes i a la baixada tancar-lo només ficant el cap dintre. Ha de quedar una bon “globus” que ens ha de permetre estar una estona i aguantar! Variant: mentre es desfà el globus ens “passam carusses”, contam un acudit, intentam comptar fins un número determinat (cada un va sumant un...) -“L’iglú”: Feim el mateix que abans però entrarem a la bossa i recollirem un poc per darrera el paracaigudes per asseure’ns damunt. Ho hem de fer de tal manera que no entri aire. Variant: “marejat!”: ens agafam per les espatlles i ens movem de costat a costat oscil·lant”. -“Fer un globus”: Aquesta vegada hem d’intentar que es formi un globus. Per això quan el paracaigudes estigui al punt més alt anam cap al centre -“Fer rodar la pilota”: introduïm una pilota i la feim rodar per la part més alta del paracaigudes fent una ona. Variant: Caviar el tipus de pilota. -“Billar americà”: es tracta d’intentar ficar la pilota al forat que està al centre. Variant: possar 5 pilotes i només s’ha de colar la d’un color determinat, o dos colors, o per ordre... -“Pilotes fora”: ens enumeram de 3 ó 4 i per torns, cada número surt fora i ha d’anar introduint pilotes dins el paracaigudes mentre els altres, fent moure el paracaigudes, ha de fer-les fora. Anam canviant de números. -“Salutació”: Es diu el nom d’un alumne i aquest ha de saludar pel forat que hi ha al centre. -“Taurons i salvavides”: Asseguts i agafant el paracaigudes, un, el “tauró” es troba davall, i un altre, el “salvavides” es troba fora. Mentre el tauró intenta estirar al que estan fora cap a dintre convertint-los en taurons, el salvavides intenta evitar-ho. Els que estan asseguts tenen les cames estirades i no poden mirar davall! Només poden demanar ajuda! -“Asseure i aixecar-se”: sense amollar el paracaigudes i estirant ens hem de seure tots a la vegada i després i aixecar-nos. -“El moix i el ratolí”: un fa de ratolí i va per davall el paracaigudes. Un altre fa de moix i va per damunt (a ser possible descalçat per no fer malbé la tela). El moix ha d’intentar agafar el ratolí per damunt la tela. La resta col·labora amb el ratolí fent onades per tal de dissimular la seva ubicació i el desplaçament.

TEORITZACIÓ: - Intentam entre tots inventar un joc amb el paracaigudes. - Recordam els jocs realitzats!

SESSIÓ PREVISTA:

Objectiu de la sessió: "Realitzar les accions motrius atlètiques mostrant autonomia i confiança."

Material: Prova escrita, bolígraf perhom, 5 fitxes dels circuit 3, 4 testimonis (per relles), cons, 2 saltòmetres, elàstic, 4 matalassos, pica de fusta, cinta mètrica, guix, martell adaptat. (de goma)

ACTIVACIÓ: - Realitzar la prova escrita a l'aula. - ESCALFAMENT: estiraments, movilitat articular i sortides en onades realitzant diferents desplaçaments.

ACTIVITATS: - CURSA DE RELLEUS: cinc grups que competeixen tots a la vegada. Grups equilibrats. El testimoni s'ha de passar dins un zona limitada i no pot caure al terra. - CIRCUIT 3:     - repetir la cursa de relleus fent els alumnes els equips,     - llançament de martell: sense sortir d'un cercle pintat al terra, girar sobre un mateix generant força centrífuga per arribar més enfora.     - salt de triple.

TEORITZACIÓ: - ESTIRAMENTS I RELAXACIÓ. - Recordar quines eren les disciplines atlètiques i reconar el material entre tots.

DARRERA SESSIÓ 4T (10 de desembre)

Preparació prèvia: el treball cooperatiu és el focus principal d’aquesta sessió, en la qual l’ús d’un material innovador facilitarà aspectes com la motivació i la feina grupal. A priori, per l’estructura de les activitats i per la utilització del paracaigudes com a element de cohesió de tot el grup, convenim en què aquesta sessió pot ser molt encertada per a tots els seus participants.

Objectius: analitzar i valorar el desenvolupament de la sessió amb jocs cooperatius.

Reflexió de la sessió: en efecte ha estat una sessió molt profitosa ja que apart del treball físic i motriu, s'han treballat aspectes com la feina en equip, la cooperació, la integració. Pens que tots els alumnes han gaudit molt. Amb el mestre d'EF comentam la possibilitat de fomentar més aquests tipus de sessions, o relacionar-los amb aspectes d'expressió corporal, ja que sembla que els jocs cooperatius, apart de reduir els aspectes competitius que poden no ser del tot favorables amb nins amb TDAH, fomenten la inclusió de tot l'alumnat.

Objectiu de la sessió: “Adaptar els moviment del cos al ritme dels companys".

Material: Paracaigudes.

ACTIVACIÓ: Explicam als alumnes com és el paracaigudes i com s’utilitza. Cal tenir en compte que és un material molt costós i que s’ha de tenir molta cura d’ell. -“Alçar i baixar”: Agafam el paracaigudes correctament i ens acotam a la gatzoneta i fent una progressió, primer estirant les cames i després els braços. Després baixam estirant cap avall i enrera. S’ha de practicar vàries vegades fins que surti correctament. Quant surt el podem baixar del tot i posar el genoll sobre el paracaigudes per formar un bolet o un iglú!

ACTIVITATS: -“Un-dos-tres canvi del lloc”: Ens numeram successivament de l’u fins al 3. Cada vegada que és puja el paracaigudes es diu un número i aquests s’han de canviar de lloc. -“Noms ...i al centre!”: Es tracat de dir un nom de la classe i aquest ha d’anar al centre, seure ...i sortir! Una vegada fora diu el nom del següent company que ha d’entrar... i així fins que tots hagin entrat. -“L’estruç”: Es tracta de fer pujar el paracaigudes i a la baixada tancar-lo només ficant el cap dintre. Ha de quedar una bon “globus” que ens ha de permetre estar una estona i aguantar! Variant: mentre es desfà el globus ens “passam carusses”, contam un acudit, intentam comptar fins un número determinat (cada un va sumant un...) -“L’iglú”: Feim el mateix que abans però entrarem a la bossa i recollirem un poc per darrera el paracaigudes per asseure’ns damunt. Ho hem de fer de tal manera que no entri aire. Variant: “marejat!”: ens agafam per les espatlles i ens movem de costat a costat oscil·lant”. -“Fer un globus”: Aquesta vegada hem d’intentar que es formi un globus. Per això quan el paracaigudes estigui al punt més alt anam cap al centre -“Fer rodar la pilota”: introduïm una pilota i la feim rodar per la part més alta del paracaigudes fent una ona. Variant: Caviar el tipus de pilota. -“Billar americà”: es tracta d’intentar ficar la pilota al forat que està al centre. Variant: possar 5 pilotes i només s’ha de colar la d’un color determinat, o dos colors, o per ordre... -“Pilotes fora”: ens enumeram de 3 ó 4 i per torns, cada número surt fora i ha d’anar introduint pilotes dins el paracaigudes mentre els altres, fent moure el paracaigudes, ha de fer-les fora. Anam canviant de números. -“Salutació”: Es diu el nom d’un alumne i aquest ha de saludar pel forat que hi ha al centre. -“Taurons i salvavides”: Asseguts i agafant el paracaigudes, un, el “tauró” es troba davall, i un altre, el “salvavides” es troba fora. Mentre el tauró intenta estirar al que estan fora cap a dintre convertint-los en taurons, el salvavides intenta evitar-ho. Els que estan asseguts tenen les cames estirades i no poden mirar davall! Només poden demanar ajuda! -“Asseure i aixecar-se”: sense amollar el paracaigudes i estirant ens hem de seure tots a la vegada i després i aixecar-nos. -“El moix i el ratolí”: un fa de ratolí i va per davall el paracaigudes. Un altre fa de moix i va per damunt (a ser possible descalçat per no fer malbé la tela). El moix ha d’intentar agafar el ratolí per damunt la tela. La resta col·labora amb el ratolí fent onades per tal de dissimular la seva ubicació i el desplaçament.

TEORITZACIÓ: - Intentam entre tots inventar un joc amb el paracaigudes. - Recordam els jocs realitzats!