Durant les pràctiques, parlant amb la meva tutora sorgí el tema de l'esport adaptat i de què si era millor adaptar les tasques que tenim programades per a l'alumnat en general, o per contra, crear noves activitats per a tots que permetin la participació de tot l'alumnat ja que aquestes activitats, per sí mateixes ja estan adaptades.D'aquesta conversació voldria exposar un exemple molt gràfic que m'ha donat a pensar molt sobre el tema de la inclusió.
La situació es presenta de la següent manera:
Un mateix es troba preparant un sopar d'amics on el plat principal serà pollastre farcit de pinyons. A mitja tarda telefona un altre amic comú que ha tornat de viatge i s'afegeix al sopar. Fins aquí tot bé, però la dificultat radica en què aquest últim company té alergia als fruits secs, i no ens havíem recordat d'aquest fet. D'aquesta mesura poden sorgir tres opcions:
1 - Telefonar a aquest amic i dir-li que no pot assistir al sopar perquè té fruits secs, i que tanmateix aquest no li cauria bé i que com què ens preocupem molt per ell val més quedar un altre dia tots dos sols.
2 - Realitzar el sopar igualment i preparar per a aquest amic un sopar alternatiu d'ensalada mentre els altres ens mengem el pollastre.
3- Congelar el pollastre per a una altra ocasió i preparar un peix al forn amb patates, el qual podrà ser menjat per tots sense cap problema.
Sense cap dubte, la darrera opció és la més inclusiva, però la gran majoria de vegades, en el treball amb nins amb necessitats educatives, ens trobem amb les altres opcions, les quals possiblement treballin molt bé els continguts o altres aspectes, però que deixen molt de banda l'aspecte emocional d'aquests infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada