REFLEXIONS FINALS

Ja han passat dos mesos des que vàrem iniciar aquest projecte i sembla mentida com ha passat d'aviat aquest temps.
Els inicis amb la PAC 1 van ser una mica complicats, però a la fi he pogut dur a terme aquesta segona part de les pràctiques de Psicopedagogia. He gaudit molt d'aquesta petita etapa ja que m'ha mostrat moltes de les realitats que envolten el treball d'un psicopedagog, i que a través de l'estudi de la carrera no en som realment conscients.
Durant el pràcticum 1, parlant amb el mestre d'Educació Física del centre de pràctiques, em va manifestar les dificultats que tenia en ocasions amb certs alumnes amb necessitats, així com la seva preocupació pel tema de la inclusió en les seves sessions. Aquest fet li vaig comentar a la meva tutora, qui em va animar a fer una tasca d'orientació al mestre d'Educació Física, ja que per motius de volum de feina i priorització de casos, aquesta àrea quedava relegada en favor de les instrumentals.

Així, d'aquesta manera, vaig encetar el procés de pràctiques revisant els casos d'infants que em trobaria a les classes d'Educació Física, i cercant el material necessari de cara a poder realitzar un assessorament al mestre el més eficaç possible, tenint en compte les meves limitacions d'experiència i bagatge psicopedagògic. 

Des d'aquí, vull agrair profundament la gran ajuda que em proporcionà la meva tutora de pràctiques amb els seus consells i els seus ànims. Tampoc vull oblidar referir-me al mestre d'Educació Física amb qui ha existit una relació molt fluida, d'intercanvi d'idees i impressions, i que realment ha fet que aquest procés fos més fàcil del que tenia previst. I és que aquest era un dels principals temors que tenia, ja què el fet d'assessorar a un expert en un àmbit educatiu tan concret com és l'Educació Física em causava cert neguit. 

Assessorar, tal com ho entenc, és un treball de relacions humanes on el guiatge, la comprensió i l'empatia han de servir de fil connector per a aconseguir arribar a solucionar la dificultat presentada. I de vegades, aquesta dificultat, vista per uns ulls externs pot rebre una resposta positiva que des de dins és més difícil de veure. Les vivències experimentades  m'han fet apreciar tot això, però sobretot el fet d'escoltar, de mirar als ulls en una conversa o entendre les dificultats que un es pot trobar en la tasca educativa, m'han fet veure que de vegades poden resultar més profitoses que el donar una recepta per tractar la problemàtica. Parlar, comentar, debatre idees han esdevingut per mi el descobriment real de com ha de ser un assessorament profitós.