REFLEXIONS FASE 4

Després de passar el petit qüestionari a l'alumnat de quart i sisè, s'han pogut apreciar les següents consideracions:
- La gran majoria considera l'Educació Física molt important.
- L'opció que més agrada són els jocs i els esports.
- L'Educació Física agrada molt a la major part de l'alumnat.
- Molta part de l'alumnat creu que les sessions han estat molt participatives.
- En general ha destacat l'opinió de respectar els demés, l'entorn i el material.
- La majoria creu que la seva actitud amb els companys ha estat: bona, seguida de: agradable.
En definitiva, i tot i el poc rigor científic d'aquest qüestionari, podem valorar que l'actitud de l'alumnat és molt favorable respecte l'assignatura, sobretot tenint en compte que les respostes dels nins amb NESE també han seguit la mateixa línia de la majoria.

En referència a la reunió mantinguda entre tutor, mestre i practicant, la valoració final que s'ha fet de l'assessorament també ha estat molt positiva. El mestre ens ha comentat que només pel fet d'anar discutint i reflexionant amb algú altre l'ha ajudat molt, tant a cohesionar més la classe i les activitats, com a poder arribar millor a tothom, i que seria molt profitós mantenir un assessorament respecte les properes unitats didàctiques. Aquest assessorament ha convingut la tutora, que a nivell de sessió serà complicat de realitzar en aquest curs, ja que els horaris estan molt atapeïts però sembla que de cara a l'any que vé es pretén reforçar una mica aquesta qüestió.

Personalment, em sento satisfet de la feina feta, tant a nivell de relacions amb l'alumnat i els docents del centre (en especial el mestre d'EF), com a nivell de desenvolupament del treball, ja que ha estat molt gratificant realitzar aquesta tasca d'assessorament.
 
A mode de conclusió, i més a nivell general, cal dir que per possibilitar un marc inclusiu a l'aula d'Educació Física, és molt important reclamar l'assessorament d'especialistes (del propi centre, com el mestre d'Educació Especial, o externs, com els Equips d'Assessorament Psicopedagògic), així com la formació continuada necessària que permeti al mestre d'EF donar en tot moment la resposta educativa adequada a les Necessitats Educatives Especials que puguin presentar-se, educant en la diversitat.

Respecte als possibles suports dins la classe que es puguin donar, hem d'evitar la dependència de l'alumne amb l'adult de referència sempre que sigui possible. Cal buscar estratègies que formin als companys del grup-classe perquè siguin aquests els que facilitin el suport o la col·laboració, de forma rotatòria cap al seu company, sense caure en paternalismes sobreprotectors ni individualitzant aquest rol (evitant la figura del “llàtzer”). Així mateix, ha d'aconseguir-se que el propi alumne amb discapacitat sol·liciti el suport o la col·laboració quan ho necessiti, acceptant les seves pròpies limitacions, col·laborant així en la seva autonomia personal. Amb això es generen interdependències positives en el grup, fomentant que tots i totes acceptin les adaptacions de les tasques amb naturalitat, com un recurs que possibilita que tothom jugui, es diverteixi, es relacioni i aprengui en un entorn inclusiu.