PAUTES D'ACTUACIÓ A L'EDUCACIÓ FÍSICA PER A NENS AMB CEGUESA (2)

El mestre d'Educació Física ha d'adoptar estratègies i criteris metodològics que li ajudin a superar el caràcter verbalista i passiu de l'aprenentatge del deficient visual mitjançant una participació activa en el procés d'aprenentatge, a través d'aspectes motivacionals, individualitzant l'aprenentatge i emprant el joc com a estratègia metodològica.

ADAPTACIONS EN EDUCACIÓ FÍSICA
Algunes orientacions poden ser:
 
1. Adaptacions espacials:
Tots els espais han de ser segurs i l'alumne ho ha de percebre com a tal. Per a això és important que en les primeres sessions es realitzi un treball personal amb la finalitat de:
- Donar al nen els recursos necessaris per incrementar la seva autonomia: sons, tacte, senyalitzacions dels espais, punts d'orientació…
- Verbalitzar les circumstàncies del joc que es vagi a practicar.
- Conèixer bé l'espai on es desenvoluparà l'activitat i les seves senyalitzacions.
- Realitzar sempre les sessions en el mateix lloc (si hi ha canvi, dur a terme un reconeixement de l'espai).
- Evitar el soroll ambiental, ja que desorienta molt.
- Mantenir les portes totalment tancades o obertes.
- Adaptar el material a l'espai i a les condicions de visió de l'alumne.

2. Adaptacions comunicatives:

En general, s'ha de verbalitzar una mica més en la descripció dels moviments, sense que això comporti temps excessiu. Després, durant l'execució, s'anirà afegint més informació oral si és necessari. A més:
- Comprovar que els alumnes/as reben el missatge (llenguatge clar i adequat al seu nivell de desenvolupament i concreció dels missatges).
- Dirigir-se al nen amb deficiència visual utilitzant el seu nom i, si es pot, establir un lleu contacte amb el braç i identificar-se el més aviat possible perquè ell o ella sàpiga qui és la persona que li parla.
- Utilitzar sense cap tipus de problema paraules com “veure”, “mirar”… ja que ells ho empren amb un sentit general (percebre) i el seu ús és del tot normal.
- Pactar un llenguatge comú que augmenti el control del grup.
- Evitar temps d'espera innecessaris.

3. Adaptacions organitzatives:
- Exigir a tot moment el compliment de les normes de joc.
- Incloure noves normes específiques per ajudar a donar seguretat i augmentar la motivació.
- Permetre posicions corporals de protecció.
- Utilitzar, sempre que siguin necessàries, cridades de localització mitjançant sons.
- Consentir que l'alumne amb deficiència visual jugui en contacte amb algú vident.
- Augmentar o reduir els temps de possessió de la pilota o de joc.
- Emprar sistemes de puntuació en els jocs per motivar al nen/a amb deficiència visual.

4. Altres pautes:
En l'àmbit afectiu poden presentar:
- Pèrdua d'autoconfiança i autovaloració:el mestre d'EF ha de cuidar la seva actitud, així com facilitar el treball de destreses, que millora la confiança.
- Escassa iniciativa per a activitats motrius gruixudes: se l'ha de permetre explorar material nou i motivar-lo.

En l'àmbit cognitiu: el nivell de consciència cognitiva sol ser limitat, ja que molts aspectes de l'entorn només poden ser apreciats si estan relacionats directament amb l'individu (aproximació al “tot-part-tot”, usant l'oïda i el tacte).

En l'àmbit psicomotor poden mostrar:
- Problemes sensorials: donar estímuls sonors i diferenciar el material amb colors vius o relleus.
- Esquema corporal amb tendència a ser deficient, amb presentació de males postures: rigidesa, inclinació cap a davant, balanceig cap a enrere... : s'ha de treballar.
- Tendència al sobrepès: realitzar activitats vigoroses i seqüenciar-les bé.
- Desenvolupament motor més lent i equilibri per sota de l'habitual per a la seva edat: fer activitats que ho treballin i ensenyar-li a caure, per no fer-se mal.